Illes Mariannes

Illes Mariannes
	Mariana Islands (en)
Tipus	arxipèlag
Epònim	Maria Anna d'Àustria
Localització
	16° 42′ N, 145° 47′ E / 16.7°N,145.78°E
Protectorat	Nova Guinea Alemanya
Conté la subdivisió	Guam ; illes Mariannes Septentrionals
Població humana
Població	201.165 (2020) (197,61 hab./km²)
Geografia
Superfície	1.018 km²
Banyat per	oceà Pacífic i Oceà Pacífic Nord
Altitud	965 m
Punt més alt	Agrihan (965 m)
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+10:00

Les illes Mariannes o, simplement, les Mariannes (en anglès Mariana Islands o the Marianas; abans del segle xx eren conegudes com les illes dels Lladres, de l'espanyol Islas de los Ladrones) són un arxipèlag conformat pel cim de 15 pics volcànics al nord-oest de l'oceà Pacífic entre els paral·lels 12 i 21 nord i al llarg del meridià 145 est.

Es tracta de la part meridional d'una serralada submarina que s'estén al llarg d'uns 2.519 km) des de Guam fins a prop del Japó. Les Mariannes són les més septentrionals del grup d'illes d'Oceania conegut com la Micronèsia. Ocupen una extensió de poc més de 1.000 km² i tenen una població d'uns 250.000 habitants (al començament del segle xx era de tan sols 2.500).

Administrativament, les Mariannes es divideixen en dues entitats polítiques dependents dels Estats Units d'Amèrica: Guam (territori no incorporat) i les Mariannes Septentrionals (un commonwealth o mancomunitat).

L'arxipèlag de les Mariannes està format per dos grups ben definits, un al nord consistent en deu illes volcàniques principals, de les quals només quatre (Agrihan, Anatahan, Alamagan i Pagan) estan habitades, i un al sud compost per cinc illes de pedra calcària coral·lina (Rota, Guam, Aguijan, Tinian i Saipan), totes habitades excepte Aguijan. Al grup volcànic septentrional s'assoleixen les màximes elevacions de l'arxipèlag (965 m a Agrihan); alguns cràters presenten encara senyals d'activitat, i els terratrèmols no hi són estranys. La costa de les illes meridionals, poc elevades, està voltada per atols de corall.

Totes les illes excepte un parell de farallons (Medinilla i Pájaros, al nord) tenen una vegetació molt densa, semblant a la de les Carolines i, també, a la de les Filipines, amb abundància de líquens i molses. Els productes principals són els cocos, l'areca, el nyam, els moniatos, la mandioca, el cafè, el cacau, el sucre, el cotó, el tabac i el nacre, i se n'exporta sobretot la copra. Malgrat les facilitats que ofereixen el sòl fèrtil, el clima tan favorable i l'abundància d'aigua, no hi ha conreus agrícoles destacats.

La fauna de les Marianes, si bé inferior en nombre i en varietat, és també similar a la de les Carolines, amb algunes espècies que són endèmiques de tots dos arxipèlags. Els porcs i els bous viuen en llibertat i es cacen quan és necessari: els primers ja eren coneguts pels primers habitants de l'illa, mentre que els segons, juntament amb la majoria d'altres animals domèstics, hi foren introduïts pels espanyols. El clima és humit però saludable, mentre que la calor, temperada pels vents alisis, és més suau que a les Filipines; no hi ha grans variacions de temperatura.